La Creu Gloriosa

LA  CREU GLORIOSA

MISSATGE PASQUAL!


La Santíssima. Trinitat ha treballat profundament la meva pobra ànima, rude i incapaç de comprendre,  abans de fer-me avinent l’encàrrec que el P. Celeste, en la seva Bondat, havia decidit confiar-me des de sempre.
         Fins i tot després del meu encontre personal amb Jesús, la meva pregària era molt pobra i migrada, de fet ho és encara ara.
         No sabia ben bé què li havia de dir a Jesús en no ser que Me l’estimava.  Davant d’Ell generalment restava callada, senzillament adorava.
         Després de la Sta. Missa, em passava hores contemplant el preciós Santcrist de l’església de S. F.,  que per voler de Déu, de llavors ençà, és “la meva Església”.

        
En els moments més difícils de la meva vida, quan em trobava en els límits d’ésser superada pel sofriment, jo cercava més intensament, el Santcrist.
         Aquell Santcrist m’era particularment preferit, em fascinava i m’atreia, sorprenentment, més que cap altre.  Tot i ser una obra mestre d’admirable bellesa artística, no era la seva formosor el que de veritat m’encisava, sinó quelcom d’indefinible que m’arribava al més pregon del cor.
         Eren els seus raigs de llum que fan de fons de la Creu, que misteriosament em robaven el cor.  Mentre m’estava contemplant-lo sovint em desapareixien els contorns de la Creu i el mateix Jesús, bellíssim sobre la Creu, i els raigs de llum de l’entorn de la Creu eren l’única cosa que ocupava el meu esperit.   Fins, en ocasions, els meus ulls es dilataven tant, - naturalment jo no sabia que això era un do sobrenatural – que una Llum puríssima, no gens material,  acabava ocupant el lloc dels raigs daurats a l’entorn de la Creu.
         Tot era Llum, només Llum i...  em quedava extasiada. Quan em recobrava, jo, beneitona, em fregava els ulls.
         Un dia vaig esclatar de joia:      “La Creu és Llum!   La Creu és Glòria!
         És ben cert que no es tractava d’una afirmació teològica, jo desconeixia la Sgda. Escriptura;  era, senzillament, un moviment de l’Esperit Sant en el meu interior!  L’Esperit Sant m’anava preparant...
         Jesús intentava de parlar-me, més enllà del seu Sacrifici, de la Glòria de la Seva Creu.   El Ressuscitat volia formar-me perquè un dia esdevingués Apòstol de la Seva Creu Gloriosa.   I jo encara no ho sabia...

10 de Desembre de 1997
         Mentre meditava les extraordinàries aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje i el senyal anunciat per la Reina de la Pau...  els meus ulls interiors es dilataren en una extraordinària imatge:
         Vaig veure una Creu Gloriosa (així vaig anomenar-la espontàniament) d’una bellesa i una llum indescriptible, d’un foc viu inextingible.
         Estava sobre un muntanya, m’hi vaig acostar i era de llum puríssima (vet aquí perquè no s’exhauria) i amb naturalitat vaig entrar en Ella, vaig avançar en Ella i m’hi vaig quedar.
         La veritat és que creia que mai tornaria enrera!
         Així mateix veia que hi havia persones que tenien por d’acostar-s’hi i es feien enrera.   Li vaig dir a Jesús:
         “Molts tenen por, però el dia que veuran la Vostra Faç, molts seran il·luminats;  també els de la darrera hora”.
         Quina Felicitat!
         No tindré mai paraules justes per descriure l’Indescriptible!

17 de Gener de 1998
       Una vegada rebut Jesús a l’Eucaristia, he elevat els ulls cap al bellíssim Santcrist que hi ha sobre l’altar.
         I de cop, com si els meus ulls s’esbatanessin i el meu cor s’eixamplés, veig interiorment les nafres, de Jesús, obertes.
         D’elles en sortien llenques incandescents que arribaven al cor dels homes.  Aquests trossos, ara que ho escric,  ho tinc ben clar, són la Carn de Déu que es dóna al món amb el seu Amor (el foc)!
         Després, tota la Creu i l’altar s’abranden d’una llum extraordinària i jo em trobo dins aquesta Llum i... ni tan sols provo a descriure el que he tastat, em falten paraules!  Amén!

15 de Febrer de 1998
         Avui és diumenge  i, anant en tren, passo el Sant Rosari, mentre una gran angoixa m’uneix a Jesús que veig sobre el Calvari, carregat amb la Creu.
         Em dirigeixo a Jesús:
         “Què puc fer per  Vós, Senyor meu?”
         “Petita, eixuga el meu Rostre amb el teu amor i deixaré, en el teu cor, per a la humanitat, l’empremta de la meva Mirada Misericordiosa.  Sigues una vegada més la meva Verònica!”
         Com n’és de punyent veure Jesús d’aquesta manera!
         Segueixo pregant i quan passo els misteris de dolor, espiritualment m’agenollo als peus de la Creu.           I vet aquí que la Creu esdevé lluminosa, molt gran, cada vegada més enorme fins que m’embolcalla.  Sento una pau indescriptible.
         La Creu Gloriosa!   Diria que ja no és creu, sinó Felicitat eterna:  és el Paradís!
         Oh, Senyor meu, que seguiu sofrint per nosaltres per donar-nos  Vostra Glòria, feu que tothom ho reconegui.
         Començo a veure clar que estic directament implicada en aquest projecte de Salvació.
         Prego a Jesús:
         “Vós que heu embolcallat la vostra formigueta en aquesta Llum de la Creu, que ben aviat embolcallarà tota la terra, i a qui els homes es neguen a seguir per a realitzar, en Nom Vostre, un gran Projecte;   (Fa temps una amiga m’ha parlat de D.,  el cert és que ara començo a entendre el que l’Esperit Sant em fa avinent sobre la Creu Gloriosa, que allà no fou acollida!)  Us prego, Jesús, que malgrat heu estat menyspreat, no Us canseu de nosaltres, feu que la humanitat no deixi de banda la Vostra Creu Gloriosa, que per la Vostra inefable Misericòrdia, ens vol atreure a tots cap a Vós!
         Sols en Vós hi ha Salvació!
         Veniu aviat, Jesús!”
         Jesús, mitjançant aquestes i moltes altres imatges que regularment poso per escrit en uns quaderns i que sotmeto al discerniment del meu Director  Espiritual, m’uneix cada vegada més al Seu Projecte.  

13 de Març de 1998
         Des de fa uns dies l’Esperit Sant mostra al meu cor unes imatges i en prenc bona nota al meus quaderns.
         Com en un trencaclosques, Jesús em va mostrant la coberta, a poc a poc, amb imatges cada vegada més precises, i em fa coneixedor el sentit del missatge fonamental que Ell vol comunicar al món.
         Es extraordinàriament formós!
         Estic emocionada i cada vegada més convençuda que l’Autor de tot plegat és única i exclusivament l’Esperit Sant.
         Oh, la Llum!  La Llum d’aquesta Creu és excepcional!
         On podria trobar una cosa semblant en tota la terra?
         Com podré fer-ho?   Què faré per donar-la a conèixer?
         Guardeu-me Vós, Jesús!   Amén!

5 d’Abril del mateix any
       En el meu cor veig la imatge d’un cercle, al voltant d’una gran Creu, format per gran quantitat de persones:   algunes ni les conec però d’altres em son ben conegudes.
         Es com una gran cadena, de fet tots ens donem la mà formant el cercle al voltant de la Creu palesament comuna (de tots), mentre en el meu cor rebo aquest missatge:
         “Ben aviat, tots aquells que han rebut l’encàrrec i la missió d’anunciar la Creu Gloriosa, seran reunits!”
         Sento en el meu interior que això és una Promesa!  Així sigui!

Després el 22 d’Abril de 1998:    El meu cor rebé la Revelació més gran:
         La universalitat de la Creu Gloriosa inclou la “Benaurança evangèlica:  que vingui aviat Nostre Senyor Jesucrist!”
         Del fons del cor em surt amb força aquest cant:
                   “Sí, el Senyor, vindrà
                   i cadascú el veurà!
                   Vindrà en Glòria!
                   Un Cel i una terra
                   noves Ell farà!”

Senza nome-scandito-01.jpg

         Després d’aquesta imatge se’m fa cada vegada més clara la seva crida i la meva petitesa davant la Glòria del meu Senyor.   Es fa més conscient el meu pobre “Sí”
         Accepto ser instrument indigne i inadequat, però mitjà per portar la Llum de Jesús Ressuscitat a tots els que encara estan en les tenebres.
         Trobar aquesta Llum vol dir no tenir mai més por!   Es ser salvat!
         Sí, Senyor meu, faci’s la Vostra voluntat!  Aquí em teniu!

16 de Maig de 1998
         Ahir el pintor em va mostrar l’esbós de la coberta i...  he romàs amb la boca oberta!
         Només Vós podíeu haver pensat un missatge d’aquesta mena:
         Esperança i Amor per a tota la humanitat i Llum!
         Oh!  Aquella Llum, aquella Creu de Puríssima Llum...!
         Oh, Jesús, jo sóc no-res, només Vós podeu portar a terme, en mi, aquesta Obra Vostra tan gran.
         Oh, Senyor meu, la meva Creu Gloriosa!  Davant d’aquesta Obra Vostra podré adorar la Vostra Creu amb tots els que vulguin unir-se a mi per acollir-vos!
         Veniu aviat, Jesús!
         Amb tota veritat aquesta coberta conté tota la substància del llibre.  En aquell moment poc podia pensar que en serien més d’un.
         No fa falta més que una sola mirada a aquesta Imatge per ser atrets completament pel pensament de Jesús, pel Seu Amor, per la Seva infinita Misericòrdia;  ella conté tota l’esperança per a mi i per a tota la humanitat d’uns “Cels nous i una terra nova” en Crist, Llum del Món!
         Amb aquesta emoció me’n vaig a Missa i demano a Jesús que consagri aquesta pintura a fi de ser instrument de conversió i salvació per a tothom que la conegui i...  vet aquí, sense més, Jesús apareix sobre l’altar!
         Té a les mans la pintura de la Creu Gloriosa, l’aixeca al cel i prega al Pare amb aquestes paraules:
                   Oh, Pare Sant,
             en el meu Nom
             doneu vida a aquesta Creu
             perquè es compleixi segons la Vostra Voluntat
             tot el que aquesta petita filla
             Us demani en Nom Meu
             i sigui per a  Glòria de la meva Creu!”
         No veig res, sols Llum! ...Elevo els meus ulls al Cel i veig la pintura de la Creu Gloriosa als peus de la Stma. Trinitat i com retorna novament a la terra.
         Una multitud de persones s’aturen, silencioses, davant aquesta “icona” que en realitat sembla tenir vida.  Del Rostre de Jesús flueix com una melodia:
         “Veniu a Mi!”
         En aquell moment ni em passava pel cap com es realitzaria tot plegat;  avui, en canvi, sé que s’està acomplint perquè moltes persones, de tot arreu, han descobert aquesta Cara!

Per la Pentecosta del mateix any,     com Jesús volia,  tenia a les mans els primers exemplars del primer volum, amb la coberta que avui tothom coneix, i l’havia fet arribar al Sacerdot i a les altres persones que Jesús havia triat.           

No tenia ni idea de que això no era més que el començament.

         Jesús segueix instruint-nos en el Seu Amor, ens mena a la Seva Glòria, i ens demana, humilment, que l’esperem amb fe.       Amb aquesta Imatge vol preparar-nos per l’encontre amb Ell.
         Vol que penetri en els nostres cors i en el de totes les persones, perquè estiguem preparats per acollir-lo un dia.  Jesús, en la Seva infinita Misericòrdia ens disposa a saber-lo reconèixer Ressuscitat i Viu, enmig nostre, en la Seva Glòria i que l’acceptem per a tota l’Eternitat!
         Heus ací el que Ell comunicà la Pasqua del 2000

22 d’Abril del 2000, Dissabte Sant
Des de fa dies, sovint sento, en el meu cor, com una promesa de Jesús:
“Pasqua...  Pasqua...”

Som a tocar de la Pasqua i encara no ho entenc...
Reviu en mi el fet que Jesús triés el 22 d’Abril de 1998 per revelar-me d’una manera molt significativa, que Ell és Viu.   És viu en la Llum fulgurant de la seva Creu!
M’emociona el fet d’escollir aquesta data, que avui i en aquest any Sant, recorda la seva Resurrecció per mostrar al món sencer la imatge de la seva Glòria i per comunicar-li:  “Espereu-me, perquè Jo vinc”.
Mentre estic pensant en tot això, dins meu sento una gran soledat...
M’adono, llavors, de la presència en el meu cor del Cor del meu Senyor.
Certament, és encara la solitud del Sant Sepulcre... però ben aviat la pedra que tapa la tomba rodolarà!
Oh Jesús, el meu dolç Senyor!
Una mica més tard...
Sóc a l’església per a participar en la funció de la “Vetlla Pasqual”  i de la Santa Missa amb el cant del “Glòria” que anuncia la Resurrecció del Senyor.
Després de la benedicció del foc, del Ciri Pasqual i de la processó amb el cant de lloança a la Llum del Crist Ressuscitat, escolto la proclamació de les Lectures de l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud d’Egipte, el miraculós pas de la Mar Roja... 
A continuació veig en el meu cor com la pedra de la tomba rodola i quedo encegada per una Llum daurada que prové del Sepulcre obert i buit.
Per un instant el meu cor exulta, però...  sols per un instant.   Després, sense saber per què, la pedra de la boca de la tomba torna a tapar-se i reclou aquella extraordinària Llum,  altra vegada, en el Sepulcre.
Oh Senyor meu, què em passa?
Això no és el que va passar a l’alba d’aquell diumenge de Pasqua, ho sé del cert!
Vós ressorgíreu i us apareguéreu als vostres deixebles.
Per què ara em mostreu aquesta imatge?
No ho entenc!  Què em voleu dir?
Ressona, encara ara, a la meva ment:  “Pasqua...  Pasqua...”
Oh Jesús meu, que es faci la vostra santa Voluntat!

23  d’Abril 2000,  Diumenge de Pasqua
“El meu cor lassat us desitja a Vós Jesús...  Jesús meu!”
I, finalment, Jesús em parla al cor:

“Petita meva,
tu comparteixes amb Mi els sofriments
que suporto a través dels segles.
Per a molts, per a la majoria,
començant pels mateixos hebreus,
que foren testimonis dels fets,
aquell Sepulcre resta clos, talment
els seus cors tancats a la Veritat.

Molts, homes i dones, han preferit
recloure, darrera la pedra de la tomba, la Llum,
aquella mateixa Llum
que aquesta nit ha inundat els teus ulls interiors.
Molts s’han estimat més creure només
en la Creu negra sobre el Calvari,
signe viu de la meva Mort.
Mort-Martiri, com va passar a tants altres profetes,
però això sí, sempre mort.

Molts ho han preferit així
perquè, en veritat,
no té el mateix grau d’exigència
recordar un mort
que caminar cada dia amb el Déu Viu.
És més bo de fer obeir
un mestre que no parla
que un Amic que a tothora,
 de dia i de nit, amorós,
et corregeix i et guia.
Molts s’han estimat més defugir
la responsabilitat de l’Amor etern,
d’aquell Amor que és Llum pel seu camí.
Molts han preferit sufocar la Vida,
fent rodolar la pedra de la mort
sobre la Veritat.

Petita meva ,
entens ara per què desitjo
que la meva Creu Gloriosa
penetri el món sencer?

Convé que molts ulls s’habituïn
a no deixar de banda
la Llum de la Fe en Déu.
Cal que, ara, quan ja han passat 2000 anys,
la meva Resurrecció interpel·li molts cors...”

Més endavant, Jesús continua:

“Des d’aquell dia, cada dia, a tota hora,
Jo estic davant els  sepulcres
de molts cors i truco a la seva porta...

Des d’aquell dia
Jo segueixo morint místicament,
però realment, a cada Santa Missa
en tots els altars de la terra.

Des d’aquell dia, sempre, dia i nit,
Jo espero, tancat en el sagrari,
que els meus fills Em visitin,
perquè, també molts cristians,
no creuen que Jo sóc Viu.
Ara, després de tant temps, la Llum
resta closa en els sepulcres del món...
El temps que resta és a punt d’arribar...
és a prop el temps de la Revelació final:
no a través de l’Encarnació
en el sí d’una Dona,
sinó amb el poder de la Meva Divinitat.

Pasqua!
La Pasqua a través de la història
sempre ha estat un esdeveniment novedós
tot i no canviar mai el seu significat.
Ara la Pasqua tindrà una nova imatge,
la cara de la Victòria!
També els sepulcres dels vostres cors,
de tots els cors, veuran la meva Llum!”

No sé fer altra cosa que dir aquesta pregària:  “Veniu aviat, Jesús, en la vostra Glòria Divina!”
Que així sigui!

5 de Maig de 2007  
  En acabar la Santa Missa de les 9 del matí, resto una estona en adoració al Santíssim Sagrament, i... d’improvís el meu esperit se sent ple d’una imatge molt clara i alhora significativa.
  Es com si lentament baixés des de dalt, a la dreta de l’altar, el quadre de Jesús de la Misericòrdia de Sta. Faustina Kowalska.  Després, en un seguit d’imatges, veig com s’uneix, sempre des de dalt, amb la pintura de la Creu Gloriosa, no del tamany original sinó de les mateixes dimensions que les del quadre de la Divina Misericòrdia.
  Ara, els dos quadres estan disposats com en diagonal, com si fos un llibre obert, davant del qual, en el centre de les estovalles de l’altar,  s’hi posen i entrellaçats, dos Rosaris, un blanc i vermell, per a resar la “Coroneta de la Divina Misericòrdia”, i un altre de vermell per a la “Coroneta de l’Amor”.  
  Aquesta imatge m’omple de joia per fet de que la “Coroneta de la Divina Misericòrdia, coneguda a tot arreu, ara resta unida a la “Coroneta de l’Amor”, que Jesús en la seva Bondat ha volgut confiar-me.   I... sento la veu de Jesús dins el meu cor, cosa poc habitual en aquests temps, que em diu:  

“En aquests darrers temps, el meu Amor i la meva Misericòrdia, són les Gràcies que ofereixo a la humanitat, després vindrà el temps de la meva Justícia.
Comunica al món que  resi moltes “Coronetes”...
Després vindrà la meva Justícia”.

Sí, dolcíssim Jesús meu, així ho faré, donaré a conèixer la vostra voluntat a tot el món!  Com Vós voleu!  Així sigui!   Gràcies, Jesús.

Dimecres de Cendra

A la tarda assisteixo a la Santa Missa en la qual es fa la imposició de la cendra.
Tot just m’aixeco i em poso a la fila per rebre aquest Sacramental, el meu esperit s’omple, sense més, d’una imatge claríssima.
Davant de l’altar, on els sacerdots imposen la cendra, veig una gran i simplíssima creu, de línies senzilles, però de llenya de noguer, de veta càlida, que tan abunda a la nostra contrada, i que és una fusta molt preuada.
La Creu és allà, silenciosa i ens espera!
A mesura que avanço cap a la Creu veig que la sosté Algú.  No es tracta del Sacerdot, sinó...  amb joia, i estupor alhora, veig que és el mateix Jesús que ens ofereix la Seva Creu.
I  ara sento la seva Veu suau i dolcíssima:

“Aquesta és la Creu que et salva!”

Entenc que és el regal de Jesús, d’aquesta Quaresma, signe del Calvari i presagi de la Seva Resurrecció.   Em sento com empesa a córrer per abraçar-la...
En pocs moments estic, física i realment, en presència del Sacerdot.  Em descobreixo el front per  a rebre les Sagrades Cendres i obro el cor per acollir les Paraules que l’acompanyen la imposició:

“Convertiu-vos i creieu l’Evangeli!”

Paraules diferents... amb la mateixa invitació...  per assolir la Resurrecció i la Vida!  Amb Jesús cap a la nostra Pasqua!
El meu cor vessa de joia.  Al·leluia!